L’emmagatzematge de dades no només és un dels aspectes més importants de qualsevol sistema informàtic, sinó també un dels que més atenció i desenvolupament ha rebut al llarg de la història. Des de les arcaiques targetes perforades, passant per sistemes tan peculiars com els tubs selectró, fins als mitjans òptics, magnètics i d’estat sòlid que tots coneixem avui dia, la humanitat ha estat en constant recerca de nous sistemes d’emmagatzematge. Avui dia, la tecnologia Blockchain s’albira com un potent candidat per a l’emmagatzematge de dades del futur. És el sistema definitiu?

Com ha de ser un bon suport d’emmagatzematge?

Abans d’entrar en detall sobre com el Blockchain pot suposar una alternativa als tradicionals discs físics, convé repassar alguns atributs que defineixen un sistema d’emmagatzematge de dades:

Volatilitat: una memòria volàtil és aquella que perd totes les dades en el moment que s’interromp el subministrament elèctric. És el cas de la memòria RAM i la raó per la qual un servidor o ordinador perd tota la informació que no hagi estat gravada en disc en cas d’una fallada elèctric. Per contra, els discs durs mecànics o d’estat sòlid són suports d’emmagatzematge “no-volàtil”.

Accés: ¿et sona el terme ‘Random Access’? Es refereix a la capacitat de poder consultar en qualsevol moment, qualsevol punt de la memòria. Es contraposa amb el ‘Sequential Access’, característic de cintes magnètiques i en les quals només podem accedir a la informació en cert ordre (en aquest cas, seguint el recorregut de la cinta). Avui dia, però, la majoria de suports als quals estem acostumats són de ‘accés aleatori’, permetent-nos llegir o escriure directament en qualsevol ubicació de la memòria.

La memòria RAM (Random Acces Memory) obté el seu nom d’una de les seves principals característiques: poder llegir i escriure en qualsevol moment, qualsevol punt de la memòria.

 

Mutabilitat i rendiment: la mutabilitat es refereix a la capacitat de poder sobreescriure la informació emmagatzemada. El rendiment, com el seu nom indica, a la velocitat de lectura i escriptura. És freqüent trobar suports d’emmagatzematge que disposin de velocitats de lectura i d’escriptura diferents, per exemple, permetent llegir dades a una velocitat molt superior a la que requereix el seu emmagatzematge. Segons el pressupost i les característiques del nostre projecte, podem obtenir un suport ràpid en lectura, ràpid en escriptura o que ofereixi un bon rendiment en els dos aspectes.

Ubicació geogràfica: una altra cracterística fonamental d’un suport d’emmagatzematge és la seva ubicació. De res ens servirà el disc més ràpid del món si es troba a l’altra punta del món i la transferència de dades suposa un major coll d’ampolla que la velocitat del disc en si. Tradicionalment la ubicació geogràfica no s’ha considerat una característica pròpia del medi d’emmagatzematge, però des del moment que considerem el ‘emmagatzematge en el núvol’ com una solució en si mateixa, hauríem de tenir en compte com un aspecte més.

Emmagatzematge gràcies a Blockchain: ¿més enllà del Cloud?

Ara que coneixem algunes de les característiques fonamentals dels suports d’emmagatzematge, cal preguntar-nos com funcionarà un sistema basat en Blockchain i per què és tan prometedor?

Si bé és cert que la cadena de blocs ja permet, de per si, la publicació i l’emmagatzematge descentralitzat de petites quantitats de dades (saldos, contractes intel·ligents, etc.) el preu mitjà pot resultar massa elevat excepte si es volen publicar pocs MBs d’informació . A dia d’avui el blockchain en si no és un suport viable per allotjar els 50,000 GB de dades que es creen al món cada segon.

Necessitaríem més de 4 milions de discos de 1TB per emmagatzemar les dades que es creen al món cada dia. En discos SATA apilats s’aconseguiria una alçada de 40 KM fins a arribar a l’estratosfera.

 

No obstant això, si entenem Blockchain com el que és: grosso modo, una base de dades descentralitzada, llavors podrem imaginar-nos un sistema que utilitzi aquesta tecnologia per emmagatzemar punters o adreces que recullin la ubicació real de les dades, emmagatzemada físicament en servidors distribuïts geogràficament i coneguts com a ‘nodes’. Afegint-li un sistema informàtic capaç xifrar, segmentar, redundar i distribuir la informació cap a aquests milers de nodes d’emmagatzematge, obtenim un suport extraordinàriament resilient: un suport capaç de resistir la caiguda de qualsevol (o fins i tot una majoria) dels nodes i tot i així mantenir la integritat de les nostres dades de forma indefinida.

Cal destacar que els operadors d’aquests nodes no estarien prestant la seva capacitat d’emmagatzematge per amor a l’art, sinó que percebrien de forma recurrent una remuneració per part del propietari de les dades. Aquesta compensació econòmica suposa una garantia i incentiu molt important per assegurar la persistència de la informació que desitgem emmagatzemar.

D’aquesta manera, aconseguiríem solucionar un dels reptes més importants a què ha d’enfrontar-se tot suport d’emmagatzematge: la longevitat de les dades. En un sistema basat en blockchain la informació pot perdurar, en teoria, de forma indefinida. Addicionalment, la distribució geogràfica i la presència de milers de nodes no només suposarien una protecció addicional davant intents de censura o atacs informàtics, sinó que també podrien reduir dràsticament els preus en conseqüència d’una fortíssima pressió competitiva.

Dipòsit de sempre, sí … però no molt ràpid

El sistema proposat en l’apartat anterior és capaç d’oferir-nos un tipus d’emmagatzematge no-volàtil (persistent), d’accés aleatori, mutable, segur i accessible des de qualsevol lloc del món. No obstant això, hi ha una característica en la qual no podrà competir amb un sistema allotjat en un Data Center traducional: el rendiment.

La descentralització i distribució geogràfica, els mateixos aspectes que permeten que la informació pugui perdurar de forma indefinida a la xarxa, suposen també un important obstacle a l’hora d’escriure i llegir dades a altes velocitats.

Avui dia estem cada vegada més acostumats a aplicacions que ens proporcionin resultats en temps real: ecommerce, programes ERP, motors de cerca, programari CRM, etc. Tots aquests entorns requereixen, precisament, poder obtenir i emmagatzemar dades en el menor temps possible per poder donar la sensació d’immediatesa i no poden permetre els elevats temps de latència que probablement implica aquesta nova tecnologia basada en blockchain.

Les cabines de discos d’ús professional, situades en Data Centers especialitzats, es dissenyen amb l’objectiu d’oferir molt elevades velocitats de lectura i escriptura.

Ens trobem, per tant, davant d’una solució parcial que cobreix unes necessitats específiques (arxiu, emmagatzematge a llarg termini, accés ubic, preus baixos) i que sens dubte suposarà un gran avanç en els sectors industrials o domèstics en els quals es puguin aprofitar aquestes característiques. No és la panacea, o solució definitiva, que molts havien pronosticat, però sí una tecnologia que pot complementar l’ús de discos Flash d’alta velocitat a Data Centers especialitzats per a aquells usos que requereixin major rendiment sense renunciar a la seguretat o integritat de dades.

Finalment, aprofitem per recomanar els nostres servidors Cloud amb discos Flash de SW Hosting. L’emmagatzematge del futur basat en Blockchain encara no és una realitat, però els discos ultraràpids en Flash per entorns de producció que requereixin una important dosi de rendiment, pots obtenir-los avui mateix.

Esperem que hagueu gaudit de l’entrada, fins la propera!