Jo no sóc capaç de demanar-vos que us aixequeu molt d’hora, molt d’hora i que
a sobre ho feu amb il•lusió. Em sembla demanar massa, sobretot si ho fas a una
gent que ja ha demostrat que es lleva d’hora i que més o menys ho fa amb la
sol•licitada il•lusió. Porto molts dies escoltant receptes que ens han
d’ajudar a tots a millorar una realitat que no és fàcil. Molts fan o faran cas
i les aplicaran, només faltaria, tots són gent que s’aixeca d’hora i ho fa amb
il•lusió. Tothom sabem que cal fer coses, segurament no tenim massa clar
quines ni en quin ordre però cal fer coses, cal cercar aquestes receptes
màgiques i sobretot aquells ingredients nous que ens aportin noves propostes.
Jo avui vull reivindicar un vell ingredient que mai va faltar al rebost de les
nostres masies, ni a la sala de màquines de les nostres fàbriques, ni als
tallers, ni al nostre teixit associatiu: la passió. La passió pel que som i
pel que fem. La passió pels nostres i la passió pels demés. 
Proposo que ja mateix com a mesura urgent, com si ho digués el Banc Central
Europeu, tornem a posar passió a tot allò que fem. Aixequem-nos ben d’hora ben
d’hora, amb il•lusió i hi afegim passió. No patiu si els primers dies un cap
de serveis, un encarregat, el vostre “jefe”, el veí o la família us miren
malament, són els primer efectes de la passió. Després amb els dies aquest
efectes secundaris passen i només quedaran els efectes bondadosos del principi
actiu. Un cop indignats jo demanaria anar mes enllà: apassioneu-vos. És Nadal,
és un bon moment per posar a la taula el vell ingredient màgic. Gaudiu amb
passió dels vostres i noteu com els seus efectes són absolutament benèfics. Un
cop passades les festes no afluixem, seguim ”cuinant” a diari amb passió que
segur segur que tot millorarà, i si això que proposo no és cert... tal com diu
un bon amic... “que nos quiten lo bailao”. Que tingueu un Bon Nadal.
