Jo no sóc capaç de demanar-vos que us aixequeu molt d’hora, molt d’hora i que a sobre ho feu amb il•lusió. Em sembla demanar massa, sobretot si ho fas a una gent que ja ha demostrat que es lleva d’hora i que més o menys ho fa amb la sol•licitada il•lusió.
Porto molts dies escoltant receptes que ens han d’ajudar a tots a millorar una realitat que no és fàcil. Molts fan o faran cas i les aplicaran, només faltaria, tots són gent que s’aixeca d’hora i ho fa amb il•lusió. Tothom sabem que cal fer coses, segurament no tenim massa clar quines ni en quin ordre però cal fer coses, cal cercar aquestes receptes màgiques i sobretot aquells ingredients nous que ens aportin noves propostes.
Jo avui vull reivindicar un vell ingredient que mai va faltar al rebost de les nostres masies, ni a la sala de màquines de les nostres fàbriques, ni als tallers, ni al nostre teixit associatiu: la passió. La passió pel que som i pel que fem. La passió pels nostres i la passió pels demés.
Proposo que ja mateix com a mesura urgent, com si ho digués el Banc Central Europeu, tornem a posar passió a tot allò que fem. Aixequem-nos ben d’hora ben d’hora, amb il•lusió i hi afegim passió.
No patiu si els primers dies un cap de serveis, un encarregat, el vostre “jefe”, el veí o la família us miren malament, són els primer efectes de la passió. Després amb els dies aquest efectes secundaris passen i només quedaran els efectes bondadosos del principi actiu.
Un cop indignats jo demanaria anar mes enllà: apassioneu-vos.
És Nadal, és un bon moment per posar a la taula el vell ingredient màgic. Gaudiu amb passió dels vostres i noteu com els seus efectes són absolutament benèfics. Un cop passades les festes no afluixem, seguim ”cuinant” a diari amb passió que segur segur que tot millorarà, i si això que proposo no és cert... tal com diu un bon amic... “que nos quiten lo bailao”.
Que tingueu un Bon Nadal.
