M’agradaria pensar que la pluja que va caure dijous era per escampar una mica
la boira i deixar-nos veure una mica més enllà. I potser és per això que el
segon TicketDay que ha organitzat ServeisWeb a Vic em va semblar una bona
oportunitat per somniar una mica: què vull ser de gran? I vosaltres? 
Qui s’ho podria preguntar una mica –no gaire- millor que jo, què vol de ser
gran, és en Valentí Freixanet de Biapum. Amb 28 anys, pronuncia el seu càrrec
(CEO) amb un punt d’orgull, d’objectiu assolit, però se’l veu nerviós. Ens
explica la seva trajectòria recent. Com que desenvolupar aplicacions mòbils
l’apassiona, no pot considerar que treballa. I com que trobar clients no és
fàcil, ha hagut de començar buscant el projecte, executant-lo i, amb una mica
de sort, cobrant-lo. Així comença el fil argumental sobre la figura de
l’emprenedor. Canvi de micròfons i en Josep (Jepi) Alberti, de Grera.net, surt
a l’escenari. Comença amb una broma comparant la seva edat (camí dels
quaranta) i la d’en Valentí. Somriu, però veient-lo diria que no li canviaria
pas, l’edat. Ens parla de patiment i de caigudes. D’un ADN especial que fa que
s’aixequi i torni a tirar-s’hi de cap. Després d’haver posat en marxa 10
empreses, algunes amb més èxit que d’altres, es continua preguntant qui creurà
en ell si no és ell mateix. I, a més, ens convida a llançar-nos-hi, si encara
no ho hem fet, abans de respondre’ns –com ja deu haver fet centenars de
vegades- que Grera no és LinkedIn, perquè LinkedIn es basa en perfils
personals, i Grera en interconnectar empreses. 
Quan
l’Ariadna Mateu, la darrera ponent, pronuncia la paraula “error”, se li
il•luminen els ulls. A poc a poc ens va explicant el perquè, regalant-nos un
munt de frases per repetir. L’error com a motor d’innovació basat en
l’experiència d’emprenedors als qui la seva terra se’ls queda petita. De Haiku
Studio a InnoValley (San Francisco) hi ha moltes hores d’avió, visats i
algunes trucades per Skype, segurament. Però veure i viure l’emprenedoria
americana l’ha fet adonar que el problema és, precisament, a la base: hem de
veure, viure i pensar com a emprenedors. I això implica, inexorablement,
equivocar-se constantment. Per això, cal sentir-se orgullós de l’error. I del
patiment de l’emprenedor. Tinc frases subratllades, i molts més apunts. Però
l’espai, el temps, s’acaba: jo tampoc tinc rellotge, però segurament molts de
vosaltres si. També tinc massa projectes, i recordo encara quan treballava en
el meu primer projecte “propi”, i també crec que una “feina fixa” seria el més
semblant a una gàbia. Així que us convido a buscar esdeveniments com aquest,
on hi podeu trobar gent de perfils prou diferents, però amb inquietuds de
vegades creiem que només sentim nosaltres. És un bon moment per compartir-les,
entre embotits de Can Molas, targetes, codis QR i retweets.
