M’agradaria pensar que la pluja que va caure dijous era per escampar una mica la boira i deixar-nos veure una mica més enllà. I potser és per això que el segon TicketDay que ha organitzat ServeisWeb a Vic em va semblar una bona oportunitat per somniar una mica: què vull ser de gran? I vosaltres?
Qui s’ho podria preguntar una mica –no gaire- millor que jo, què vol de ser gran, és en Valentí Freixanet de Biapum. Amb 28 anys, pronuncia el seu càrrec (CEO) amb un punt d’orgull, d’objectiu assolit, però se’l veu nerviós. Ens explica la seva trajectòria recent. Com que desenvolupar aplicacions mòbils l’apassiona, no pot considerar que treballa. I com que trobar clients no és fàcil, ha hagut de començar buscant el projecte, executant-lo i, amb una mica de sort, cobrant-lo. Així comença el fil argumental sobre la figura de l’emprenedor.
Canvi de micròfons i en Josep (Jepi) Alberti, de Grera.net, surt a l’escenari. Comença amb una broma comparant la seva edat (camí dels quaranta) i la d’en Valentí. Somriu, però veient-lo diria que no li canviaria pas, l’edat. Ens parla de patiment i de caigudes. D’un ADN especial que fa que s’aixequi i torni a tirar-s’hi de cap. Després d’haver posat en marxa 10 empreses, algunes amb més èxit que d’altres, es continua preguntant qui creurà en ell si no és ell mateix. I, a més, ens convida a llançar-nos-hi, si encara no ho hem fet, abans de respondre’ns –com ja deu haver fet centenars de vegades- que Grera no és LinkedIn, perquè LinkedIn es basa en perfils personals, i Grera en interconnectar empreses.
Quan l’Ariadna Mateu, la darrera ponent, pronuncia la paraula “error”, se li il•luminen els ulls. A poc a poc ens va explicant el perquè, regalant-nos un munt de frases per repetir. L’error com a motor d’innovació basat en l’experiència d’emprenedors als qui la seva terra se’ls queda petita. De Haiku Studio a InnoValley (San Francisco) hi ha moltes hores d’avió, visats i algunes trucades per Skype, segurament. Però veure i viure l’emprenedoria americana l’ha fet adonar que el problema és, precisament, a la base: hem de veure, viure i pensar com a emprenedors. I això implica, inexorablement, equivocar-se constantment. Per això, cal sentir-se orgullós de l’error. I del patiment de l’emprenedor.
Tinc frases subratllades, i molts més apunts. Però l’espai, el temps, s’acaba: jo tampoc tinc rellotge, però segurament molts de vosaltres si. També tinc massa projectes, i recordo encara quan treballava en el meu primer projecte “propi”, i també crec que una “feina fixa” seria el més semblant a una gàbia. Així que us convido a buscar esdeveniments com aquest, on hi podeu trobar gent de perfils prou diferents, però amb inquietuds de vegades creiem que només sentim nosaltres. És un bon moment per compartir-les, entre embotits de Can Molas, targetes, codis QR i retweets.
