El TicketDay és sempre una invitació a l’optimisme, però no a l’optimisme del babau si no al de la “gent preparada”. I precisament a això vaig. Si tenim gent preparada, gran part formada a Universitats Públiques amb diners públics; si tenim emprenedoria; si tenim teixit social i tradició, entre altres coses, com podem permetre que per una beca o un saber escoltar i donar sortida a una idea tot aquest talent tingui que trobar solucions fora del seu país, del nostre país.
No ens podem permetre que la idea més important per ajudar a tot aquet potencial sigui descobrir la “finestreta única”, que també. No podem demanar que innovin i que es reinventin si paral•lelament no innovem i reinventem estructures més profundes.
Tenim actors homologats, poetes homologats, pensadors homologats i economistes homologats; tots amb la mateixa ISO perquè tenim el pensament posat en una ISO. I com donem sortida a tot aquest potencial? Els hi diem que al Quebec falta gent, que a Alemanya volen enginyers o que agafin bitllet a San Francisco.
Tenim tanta gent vàlida que necessita suport, en quantia ridícula, i que el seu retorn és riquesa, llocs de treball, satisfacció i orgull... que no sé a què esperem per exigir que se’ls hi doni. De què serveix que tothom vulgui un lloc a la “foto” quan ja han triomfat?
Recordeu el comentari que es va fer el dia que es va anunciar que Guardiola seria l’entrenador del Barça? Doncs al nostre país tenim un munt de Guardioles esperant la seva oportunitat.
ServeisWeb sap molt bé què és lluitar en solitari i crec que donar l’oportunitat de mostrar talent a través del TicketDay és un bona manera de contribuir a trencar el pensament ISO i donar veu a la “gent preparada”. Crec que és un compromís engrescador, una petita contribució a la que cal sumar-hi moltes altres petites contribucions.
