Les ciutats intel.ligents estan de moda. “Heu sentit a parlar de les "smarts cities"?”
Primera pregunta de la Irene Compte, la directora adjunta d′Urbiotica, en una sala plena i a punt pel 5è i últim TicketDay de la temporada. Cap mà alçada. El concepte s′ha anat divulgant i ha anat creixent com l′empresa, amb projectes a Barcelona, Figueres, Sant Cugat, Niça i París. Ella, riallera i apassionada, confessa que és la "rara" de l′empresa. És geògrafa de formació i treballa amb 20 enginyers de diverses especialitats. Hi aporta, entre moltes altres coses, la vessant humanística en una empresa tecnològica.
Fabriquen models de ciutat del segle XXI, nous paradigmes en la gestió de les ciutats, ciutats intel•ligents, regides per sistemes operatius, farcides de sensors que controlen des de l′enllumenat públic -a Barcelona hi ha 300 mil fanals- fins a contenidors que avisen quan estan plens. Potser pel fet de treballar en un món virtual, gairebé de ciència ficció, recollint dades a temps real sense parar, els ha costat quatre anys, des que van néixer, arribar a la conclusió que són una empresa de producte. Un discurs sincer en què va desplegar la vinyeta cap a el triomf, en podríem dir, amb un percentatge que a mi, d′entrada, em va impressionar: l′èxit és un 99% de fracàs, d′errors. Cal mantenir la confiança en un 1% que és el que marcarà la diferència amb la resta. I Urbiotica va assegurar que era això. I aferrar-se a aquest 1 en una empresa d′alt risc els ha anat bé. Van començar amb un finançament inicial de 60 mil euros i el desembre de l′any passat van facturar-ne 1 milió i mig. Un camí cap a l′èxit tot definint la identitat i consensuant-la, apostant pel talent i pensant en la viabilitat i en la millora continuada, amb humilitat i ambició. Tot això són receptes "per no cagar-la gaire".
Venc Temps
Jaume Gomà, fundador d′Ulabox, vol fer la vida senzilla tant a compradors com a venedors. Un emprenedor que ha treballat en grans empreses i que ara ha posat el seu talent en un projecte de supermercat virtual. Fart de perdre el temps i la paciència en els supermercats tradicionals va començar la sessió amb un vídeo caricatura però un molt bon exemple del temps que pots perdre al súper i que et fa passar les ganes, si és que mai n′has tingut, de tornar-hi a entrar. Ven temps i no productes per fer la vida més fàcil. A mi em convenç, sap com emocionar.
Vendre temps, com en aquella pel•lícula de ciència ficció. Aquest és el lema que fa girar tot l′engranatge a Ulabox. Busquen un usuari infidel amb un assortiment de productes diferencial i amb la tecnologia i el servei inculcat a l′ADN. Una tecnologia aplicada a totes les operacions. A la logística, que compara amb el taló d′Aquil•les: si fallem aquí, falla tot. I un altre vídeo per emocionar el client. El somni de situar-se davant d′una llarga prestatgeria de súper i dir en veu alta el producte que desitges, especificant-ne cada vegada més les característiques. Les prestatgeries supèrflues van desapareixent i finalment se′t planta al davant el producte desitjat, sense moure′t. Escoltant-lo penso en els quilòmetres i hores que he perdut recorrent passadissos laberíntics. Són les bondats de l′e-commerce.
La presentació acaba amb una alerta. En aquesta virtualitat cal vigilar "l′última milla": el lliurament a domicili. És l′única cara de la companyia que veurà el client, és primordial i s′ha de fer un esforç per cuidar-lo. Cal vigilar el transportista perquè no llanci el paquet per sobre la tanca del jardí i t′ensorri el projecte. Aquest va ser l′últim vídeo per explicar el sentit d′una empresa que, de moment, té 4 mil productes a la prestatgeria virtual i que vol arribar a tenir-ne 10 mil. No té pressa. La rendibilitat és el pitjor enemic del creixement, diu.
El jardiner de la Shakira
L′últim ponent, Jil van Eyle, és el fundador del "teaming". Una idea, un projecte altruista que va sortir arran d′una història personal. La seva filla va néixer amb hidrocefàlia, li va canviar la vida i la mentalitat de tauró empresarial. Abans, la seva vida era individualista, materialista fins a la medul•la. Tenia una empresa de 50 treballadors i guanyava tants diners que es va poder comprar un Porsche quan només tenia 28 anys. Els seus càlculs eren poder-lo comprar abans de complir els 30 i va polvoritzar la previsió. Va cometre errors i l′empresa va fer fallida. Quan va néixer la seva filla tot va canviar.
El concepte de teaming és que un grup doni un euro al mes de la nòmina i que el destini a un projecte social consensuat prèviament. La destinació dels diners la decideix el grup. Són projectes solidaris que s′aconsegueixen amb petites aportacions. La primera lluita que va haver de batre Van Eyle va ser la de la desconfiança. I per superar-la va treballar per fer difusió de la idea: sobretot buscava persones mediàtiques que li donessin suport. Coneixia Frank Rijkaard, era el seu assistent personal, però no n′hi havia prou.
I va pensar en Shakira per fer el gran salt. Li va enviar mails sense obtenir cap resposta, fins que li va explicar a un jardiner. Aquell jardiner va resultar ser clau, va ser el que va explicar el teaming a Shakira que des de llavors l′ajuda a fer-ne ressò. Des que va tenir aquesta experiència una de les seves màximes és que has d′explicar el teu somni a tothom. Ha sabut crear una marca i un concepte i viatja arreu per explicar-lo. Va deixar clar que el teaming no és una ONG, és una idea: un euro pot fer canviar el món.
"Estic flipant"
Aquesta és la reacció d′un altre emprenedor, l′encarregat del tast de cava que marca el final del TicketDay, després d′escoltar els tres ponents. De la saga familiar d′elaboradors de cava al Penedès, Joan Pagès Entrena –és la tercera generació- va decidir també marcar diferències i sortir del camí traçat per ser competitiu enmig de les 800 empreses elaboradores de cava que hi ha al Penedès. Cava i fuet de Carns Iban per pair les dosis de talent i de creativitat, moments per compartir experiències i aixecar el cap del mòbil per passar dels tweets compulsius a les converses de sempre.
