Les ciutats intel.ligents estan de moda. “Heu sentit a parlar de les "smarts
cities"?” Primera pregunta de la Irene Compte, la directora adjunta
d?Urbiotica, en una sala plena i a punt pel 5è i últim TicketDay de la
temporada. Cap mà alçada. El concepte s?ha anat divulgant i ha anat creixent
com l?empresa, amb projectes a Barcelona, Figueres, Sant Cugat, Niça i París.
Ella, riallera i apassionada, confessa que és la "rara" de l?empresa. És
geògrafa de formació i treballa amb 20 enginyers de diverses especialitats. Hi
aporta, entre moltes altres coses, la vessant humanística en una empresa
tecnològica. Fabriquen models de ciutat del segle XXI, nous paradigmes en la
gestió de les ciutats, ciutats intel•ligents, regides per sistemes operatius,
farcides de sensors que controlen des de l?enllumenat públic -a Barcelona hi
ha 300 mil fanals- fins a contenidors que avisen quan estan plens. Potser pel
fet de treballar en un món virtual, gairebé de ciència ficció, recollint dades
a temps real sense parar, els ha costat quatre anys, des que van néixer,
arribar a la conclusió que són una empresa de producte. Un discurs sincer en
què va desplegar la vinyeta cap a el triomf, en podríem dir, amb un
percentatge que a mi, d?entrada, em va impressionar: l?èxit és un 99% de
fracàs, d?errors. Cal mantenir la confiança en un 1% que és el que marcarà la
diferència amb la resta. I Urbiotica va assegurar que era això. I aferrar-se a
aquest 1 en una empresa d?alt risc els ha anat bé. Van començar amb un
finançament inicial de 60 mil euros i el desembre de l?any passat van
facturar-ne 1 milió i mig. Un camí cap a l?èxit tot definint la identitat i
consensuant-la, apostant pel talent i pensant en la viabilitat i en la millora
continuada, amb humilitat i ambició. Tot això són receptes "per no cagar-la
gaire". 
Venc Temps Jaume Gomà, fundador d?Ulabox, vol fer la vida senzilla tant a
compradors com a venedors. Un emprenedor que ha treballat en grans empreses i
que ara ha posat el seu talent en un projecte de supermercat virtual. Fart de
perdre el temps i la paciència en els supermercats tradicionals va començar la
sessió amb un vídeo caricatura però un molt bon exemple del temps que pots
perdre al súper i que et fa passar les ganes, si és que mai n?has tingut, de
tornar-hi a entrar. Ven temps i no productes per fer la vida més fàcil. A mi
em convenç, sap com emocionar. Vendre temps, com en aquella pel•lícula de
ciència ficció. Aquest és el lema que fa girar tot l?engranatge a Ulabox.
Busquen un usuari infidel amb un assortiment de productes diferencial i amb la
tecnologia i el servei inculcat a l?ADN. Una tecnologia aplicada a totes les
operacions. A la logística, que compara amb el taló d?Aquil•les: si fallem
aquí, falla tot. I un altre vídeo per emocionar el client. El somni de situar-
se davant d?una llarga prestatgeria de súper i dir en veu alta el producte que
desitges, especificant-ne cada vegada més les característiques. Les
prestatgeries supèrflues van desapareixent i finalment se?t planta al davant
el producte desitjat, sense moure?t. Escoltant-lo penso en els quilòmetres i
hores que he perdut recorrent passadissos laberíntics. Són les bondats de
l?e-commerce. La presentació acaba amb una alerta. En aquesta virtualitat cal
vigilar "l?última milla": el lliurament a domicili. És l?única cara de la
companyia que veurà el client, és primordial i s?ha de fer un esforç per
cuidar-lo. Cal vigilar el transportista perquè no llanci el paquet per sobre
la tanca del jardí i t?ensorri el projecte. Aquest va ser l?últim vídeo per
explicar el sentit d?una empresa que, de moment, té 4 mil productes a la
prestatgeria virtual i que vol arribar a tenir-ne 10 mil. No té pressa. La
rendibilitat és el pitjor enemic del creixement, diu. El jardiner de la
Shakira L?últim ponent, Jil van Eyle, és el fundador del "teaming". Una
idea, un projecte altruista que va sortir arran d?una història personal. La
seva filla va néixer amb hidrocefàlia, li va canviar la vida i la mentalitat
de tauró empresarial. Abans, la seva vida era individualista, materialista
fins a la medul•la. Tenia una empresa de 50 treballadors i guanyava tants
diners que es va poder comprar un Porsche quan només tenia 28 anys. Els seus
càlculs eren poder-lo comprar abans de complir els 30 i va polvoritzar la
previsió. Va cometre errors i l?empresa va fer fallida. Quan va néixer la seva
filla tot va canviar. El concepte de teaming és que un grup doni un euro al
mes de la nòmina i que el destini a un projecte social consensuat prèviament.
La destinació dels diners la decideix el grup. Són projectes solidaris que
s?aconsegueixen amb petites aportacions. La primera lluita que va haver de
batre Van Eyle va ser la de la desconfiança. I per superar-la va treballar per
fer difusió de la idea: sobretot buscava persones mediàtiques que li donessin
suport. Coneixia Frank Rijkaard, era el seu assistent personal, però no n?hi
havia prou. I va pensar en Shakira per fer el gran salt. Li va enviar mails
sense obtenir cap resposta, fins que li va explicar a un jardiner. Aquell
jardiner va resultar ser clau, va ser el que va explicar el teaming a Shakira
que des de llavors l?ajuda a fer-ne ressò. Des que va tenir aquesta
experiència una de les seves màximes és que has d?explicar el teu somni a
tothom. Ha sabut crear una marca i un concepte i viatja arreu per explicar-lo.
Va deixar clar que el teaming no és una ONG, és una idea: un euro pot fer
canviar el món. **" Estic flipant" Aquesta és la reacció d?un altre
emprenedor, l?encarregat del tast de cava que marca el final del TicketDay,
després d?escoltar els tres ponents. De la saga familiar d?elaboradors de cava
al Penedès, Joan Pagès Entrena –és la tercera generació- va decidir també
marcar diferències i sortir del camí traçat per ser competitiu enmig de les
800 empreses elaboradores de cava que hi ha al Penedès. Cava i fuet de Carns
Iban per pair les dosis de talent i de creativitat, moments per compartir
experiències i aixecar el cap del mòbil per passar dels tweets compulsius a
les converses de sempre.
